Jacint Casademont, Xavi Gorro i Franchu Llopis Organitzadors del Festival Ceba Negra
La segona edició del Festival Ceba Negra arriba amb una programació d’allò més potent i amb un Carles Tamayo com a cap de cartell. Què se n’espera?
F. Ll.: En Jacint és qui ha fet la programació i ja té al cap la de l’any que ve.
J. C.: Diferencio els caps de cartell locals i els caps de cartell de fora de la ciutat. Els locals són: Bruno Pérez, Narcís Bardalet i Tura Soler, sens dubte. D’altra banda, tenim els de fora de Figueres i em refereixo a Elena Merino, Pablo Vergel i Carles Tamayo. El que hem buscat és consolidar el que vam fer l’any passat amb noms molt potents, però alhora ampliar el públic. Sabem que aquests tres convidats ens portaran un públic diferent del de l’any anterior i així ampliarem una mica el nostre target.
Voleu diferenciar-vos així d’altres festivals? Hi ha hagut un boom en l’interès pel true crime.
J. C.: Hi ha hagut un boom de festivals de literatura negra; de true crime som els únics.
F. Ll.: El que hi ha és un boom de continguts en crims reals. Però pel que fa a festivals, penso que a Catalunya som els únics, i també d’Espanya, ja que no sé si n’hi ha algun…
J.C.: A Espanya tampoc n’hi ha cap. El que passa és que tangencialment algun festival sí que ha tocat alguna temàtica d’aquestes o, fins i tot, ha fet trobades d’experts forenses obertes al públic, però de monotemàtic de true crime som l’únic festival.
Quan us adoneu que falta un festival així a la ciutat de Figueres?
J. C.: És casualitat. Amb l’Ajuntament de Figueres ja parlàvem de fer alguna cosa plegats. Se’ns van oferir diverses propostes i vam sondejar el tema de novel·la negra, però un cop ens van dir que sí a la novel·la negra vam pensar a fer algun altre tema per diferenciar-nos, ja que competir contra festivals com ara el Barcelona Negra, Tiana, Vilassar Noir… és molt complicat. En canvi, marcant un perfil propi i diferencial i, a més a més, amb un tema que està de moda, vam pensar que ens podria obrir portes a tenir un públic diferent i ser una proposta diferent.
F. Ll.: La diferència entre altres festivals, que n’hi ha moltíssims, és que la majoria són de literatura negra i tenen alguna xerrada o proposta de true crime. Nosaltres ho fem al revés, ho encarem tot al true crime i tenim alguna cosa de novel·la negra.
És un format que ja neix pensat per a la ciutat de Figueres o d’aquí a un futur pot anar a algun altre municipi?
X. G.: La idea és mantenir el festival a la ciutat de Figueres. Va ser creat aquí perquè dels tres que hi som darrere, dos són d’aquí i un d’ells hi té un negoci. Figueres té els equipaments per poder desenvolupar un festival d’aquesta mena i potser en altres poblacions seria més complicat. La idea és seguir amb Figueres, sempre que tinguem el suport de les institucions i de la gent. Si veiem que alguna de les dues potes no funciona, canviarem, però la idea és continuar fent el festival de Ceba Negra a la ciutat.
Aquesta és només la segona edició, però ja s’ha demostrat que el format funciona.
X. G.: L’any passat, personalment, pensava que no vindria ningú.
F. Ll.: I això ho corroboro! Encara no havíem obert les portes que ja hi havia cua de gent per entrar. Nosaltres estàvem al·lucinant i en Xavi encara deia que no, que no hi hauria gent. I va ser espectacular. Personalment, m’esperava que el festival tindria èxit, però no m’esperava l’èxit que vam tenir. Ens va sobrepassar el que teníem al cap.
I d’aquest any què se n’espera?
J. C.: Esperem igualar-ho, però la intenció és ampliar. Si hem fet aquest cartell és per intentar tenir més públic. Les sensacions són bones i sabem que hi ha gent de fora de Figueres que ja ha reservat habitacions d’hotel i vindran segur. Per tant, les sensacions són bones.
Què ha sigut el més complicar per elaborar la programació, Jacint?
J. C.: Encaixar les agendes de tots els convidats. I que hi ha convidats que costa més accedir-hi, és gent de renom i a vegades cal entrar-hi per la porta de darrere o a través de segones persones. És feina i és picar pedra. El complicat també és encaixar les peces pensant en el públic i que tot estigui lligat i tingui un sentit.
F. Ll.: El més fotut és que ell té una programació al cap i, un cop ho tenim tot més o menys, arriba la problemàtica perquè hi ha tota una sèrie de gent que ha descobert el festival i demana de formar-ne part.
A la segona edició ja hi ha qui us va demanar formar-ne part?
F. Ll.: I és quan arriben els maldecaps… Però és un bon senyal, vol dir que anem bé.
J. C.: El nostre gran problema és que la gent comença a conèixer la Ceba Negra i confonen el festival de true crime amb un festival de novel·la negra. I és clar…, venen editorials molt potents que volen presentar les seves novetats al festival i nosaltres hem de dir-los que no, ja que si no desconfiguraríem la imatge que volem donar del festival. Un cop ja estiguem consolidats com a festival de true crime ja ens podem obrir a fer altres seccions com novel·la policíaca, però de moment hem hagut de dir «no» a molta gent per aquest motiu.
Vosaltres fa anys que esteu immersos en el true crime amb el canal de Twitch d’en Jacint, Enigmes Pendents, La Nit Més Fosca d’en Xavi Gorro i la secció de literatura negra de la llibreria Bookman. És així?
J. C.: Bé, i en realitat tot surt d’aquí. Quan fas un programa com Enigmes Pendents amb convidats com ara Bardalet, Tura Soler, Mayka Navarro…, ja tens el contacte fet i, al cap i a la fi, tot surt d’aquí. El problema del true crime és que hi ha gent que ho tracta de manera grollera i nosaltres no. Sempre hem intentat dir que no som periodistes, som divulgadors entre cometes i allà on no arribem nosaltres hi arriben els convidats; per això portem convidats potents al festival.
La línia entre el sensacionalisme i la informació detallada del true crime és fina. Som una societat morbosa, ens agrada el detall i és el que ven. Ho veuen així?
F. Ll.: Per a nosaltres són importants els detalls des del punt de vista de la investigació i des de desfer el trencaclosques d’un assassinat. No ens interessa tant la imatge de la persona assassinada sinó saber com l’investigador ha estirat el fil per arribar allà.
X. G.: Seguim la línia que tenim a La Nit Més Fosca: l’assassí és l’excusa per parlar d’un tema i sobretot com es transforma la societat a causa d’un crim o d’una tragèdia. El festival és una excusa per explicar com és la societat a partir d’uns fets que han passat.
Creieu que l’Alt Empordà és fosc? Sempre s’ha dit que si s’asseca el pantà o els canals d’Empuriabrava, tindríem històries per anys…
X. G.: És terra de frontera.
F. Ll.: L’Empordà és terra de frontera i sigui per contraban o per exilis, l’índex és més elevat.
J. C.: Això tothom ho diu de la seva terra. No conec a ningú que digui «la nostra terra és supersegura». Penso que passa a tot arreu, a Susqueda passa, a Barcelona passa, a Tarragona passa…
Fa relativament poc s’ha resolt un dels casos que tenia Bardalet ben preocupat: la noia de Portbou. I el poble arran d’això ha tingut visites. Feu dark tourism?
X. G.: Això ja es feia abans. Recordo que em vaig tornar un friqui del true crime amb el cas de Tor. I recordo pensar i dir: «he d’anar a Tor». I molta gent va anar-hi. Ara la gent va a Susqueda, i a mi em faria por anar-hi, a Tor, a Portbou…
Heu anat a veure el pi?
X. G.: No, encara no. Al programa de La Nit Més Fosca vam fer la broma de crear el «bus més fosc», omplir-lo de gent i anar a visitar els llocs on han passat crims a l’Estat espanyol: Puerto Hurraco, Alcàsser, Tor… És una proposta que ja es fa als Estats Units i, de fet, a Amèrica hi ha guies dels llocs on s’han comès crims. Al final, es publicaran guies d’on anar a fer turisme de morbo i això està per arribar.
Un dels actes de la programació vincula el true crime amb l’alumnat de l’INS Ramon Muntaner de Figueres. Què serà?
J.C.: Hem aconseguit dues col·laboracions: la primera és amb el grup d’enriquiment de l’INS Muntaner, que ha creat un pòdcast que es diu Misteris de Figueres i parlaran dels punts foscos de la història de la ciutat. El primer cas que veu la llum és la història d’un brigadier que diuen que es va suïcidar a la Rambla. És un projecte que en Joan Manuel Soldevilla, tan bon punt vam acabar la primera edició, ens va comentar i el vam trobar molt interessant. És un projecte bonic i engrescador, s’hi ha implicat el programa Crims i historiadors d’arreu del món, i penso que han fet troballes que fins ara no eren conegudes. Ho han gravat als estudis de Ràdio Vilafant i és una sinergia que ens interessava, amb gent jove i gent de la ciutat. D’altra banda, l’alumnat de Belles Arts del mateix INS ha fet una sèrie de pintures amb retrats de casos famosos de la història. Serà una exposició i cada retrat tindrà un codi QR que et portarà a la història del cas.
I Birres i Crims amb Bruno Pérez?
J. C.: L’any passat la gent es queixava que un cop s’acabaven els actes ja havien de marxar i volíem trobar una fórmula més informal per tal que la gent es pogués quedar una estona més comentant la jugada. En Bruno em va comentar que ell feia trobades amb cafès i el que farem serà traslladar-ho a la nit i en comptes de fer un cafè farem una birra. Tothom qui vulgui està convidat a venir a fer la birra, pagant-s’ho ell, per parlar de casos i investigacions curioses. És un format que ja veurem si funciona, però hi tinc molta esperança.
El festival entrega el distintiu Fulla Negra i enguany serà per a Tura Soler, periodista de successos per excel·lència de la nostra província.
X. G.: La Tura va ser la primera persona que ens va fer cas, la primera a confiar en nosaltres i la primera a ajudar-nos. L’hi entreguem a ella per la tasca que fa i ha fet, ja que bona part del Festival Ceba Negra no existiria si la Tura no ens hagués donat un cop de mà. En Jacint la coneixia i gràcies a ella tot va tirar endavant.